ESTADO DE COISAS – Não existe pecado do lado debaixo do Equador.

 

 

Kandinsky

Anima In- distinta! firme, generosa e afetuosa para com as iddeias e ideais.  Todas elas: Dobradas, desdobradas, redobradas.  Tri dobrada.  Gera esse clima fraterno. Axé de Xangô, Oxumaré. Logunodum é demais. E também nos remete a refletir sobre que tempo é esse tempo?  Aonde nos encontramos individualmente nesta tribo planetária!!!?

Deparo-me com o Ensaio Geral Número Zero.

Nestes primeiros 90 dias em que o blog esta no ar, alcançamos um score qualificado de acessos, conteúdos e discussões em diversas linguagens; da estética, semiótica, produção e gestão cultural, cinema, design, cidadania, urbanidade, economia criativa, musica, sistema nacional de informações e indicadores culturais, direitos humanos, design, teatro, entre  outras tantas desdobradas em
oficinas, workshops e uma série de iniciativas espontâneas entre os participantes.

Ainda neste ensaio geral, a reflexão a guisa da forma e função onde mais importante que o tempo, é a consciência que temos dele. Neste tempo, o apriori estético diante do Estádio – EIMG_0003 - Cópiastado Histórico que estamos vivendo, deixam de coincidir quando dialéticamente se harmonizam, por uma simples razão: “Os impulsos vindos do interior pertencem à outra natureza – são criados pelo próprio homem e, por isso, encontram nele o terreno apropriado”. Deles não resulta nunca a atitude de observar a “rua” através da “janela” dura, rígida e, contudo frágil, mas antes a capacidade de se – encontrar – na – rua. Olhos abertos e ouvidos atentos transformam as mínimas sensações em acontecimentos importantes. “De todos os lados afluem às vozes e o mundo canta”.  (Wassily kandinsk).

O blog busca refletir sobre as coisas desse tempo, e das coisas oriundas dele, sem perder de vista o motocontinum da jornada humana. Ele, o blog não é patrocinado, e nem é a intenção de se colocar no mercado, mas sim na rede de pessoas que o retroalimenta com seus pontos de vistas, opiniões, enfim, olhares multifacetados repleto de multiculturalidades.Lá na página da Vera Gaspar de Florianópolis, uma iddeia bacana para montar acervo de imagens de escolas do mundo. Boa leitura!

 

 

 

Escola del Bosc: la primera escola pública catalana i renovadora compleix 100 anys

escola_boscEl 8 de maig del 1914 començaven les classes a l’Escola del Bosc. L’Ajuntament de Barcelona, per tal de millorar la salut dels infants de la ciutat, va prendre la feliç iniciativa de crear les escoles del bosc i les colònies i banys de mar, seguint l’exemple de les Open Air Schools. Més endavant, entrarien en funcionament l’Escola del Mar a la Barceloneta i l’Escola del Parc del Guinardó. En aquestes escoles confluien dos moviments aleshores en boga: l’higienisme -que tenia cura de la salut i l’educació física- i la pedagogia activa de l’Escola nova, que atenia la seva salut cultural, intel•lectual i social, amb teories i pràctiques que s’enfrontaven radicalment als postulats pedagògics tradicionals de la vella escola, on la veu i les decisions del mestre hegemonitzen el procés educatiu i els mètodes d’ensenyament es basen en la memorització i la repetició, dins d’un edifici tancat i asfixiant semblant al d’una caserna. L’escola del Bosc. > El 8 de maig del 1914 començaven les classes a l’Escola del Bosc. L’Ajuntament de Barcelona, per tal de millorar la salut dels infants de la ciutat, va prendre la feliç iniciativa de crear les escoles del bosc i les colònies i banys de mar, seguint l’exemple de les Open Air Schools. Més endavant, entrarien en funcionament l’Escola del Mar a la Barceloneta i l’Escola del Parc del Guinardó. En aquestes escoles confluien dos moviments aleshores en boga: l’higienisme -que tenia cura de la salut i l’educació física- i la pedagogia activa de l’Escola nova, que atenia la seva salut cultural, intel•lectual i social, amb teories i pràctiques que s’enfrontaven radicalment als postulats pedagògics tradicionals de la vella escola, on la veu i les decisions del mestre hegemonitzen el procés educatiu i els mètodes d’ensenyament es basen en la memorització i la repetició, dins d’un edifici tancat i asfixiant semblant al d’una caserna.

 

Rosa Sensat va se cridada a dirigir aquesta apassionant aventura pedagògica que ella mateixa ens explica a Vers una nova escola. Una mestra molt preparada que acaba d’arribar d’un viatge a l’estranger, pensionat per la Junta d’Ampliació d’Estudis, que li va permetre visitar les escoles més innovadores de Bèlgica, Suïssa i Alemanya i conèixer algunes de les figures educatives més influents, com és el cas de Claparède a l’Institut J.-Jacques Rousseau a Ginebra o de Decroly a l’escola de l’Ermitage. Uns referents que van deixar una gran petjada en el nou centre barceloní.

En aquesta institució pionera es plasmen bona part dels principis de l’Escola Nova. Heus aquí alguns exemples: “El nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu”; “el coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l´educació”; “s’ha de posar el nen en contacte directe amb les formes de la vida, la naturalesa i el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses”. I tot això s´aconsegueix mitjançant una educación integral que conrea i fa crèixer tots els aspectes de la personalitat de l’infant: sensorials, cognitius, emocionals, socials, físics, artístics, manuals, morals i espirituals, en plena natura, on l’infant, segons Rousseau, és al medi genuí que estimula el seu autodesenvolupament i, segons Rosa Sensat, és el medi del qual l’home no s’hauria d’haver allunyat mai. Però aquesta mitificació de la natura queda equilibrada per l’educació social i per l’estudi i la imersió dins l’entorn urbà.

Qualsevol espai exterior és converteix en un aula d’aprentatge: la pineda
perfumada del jardí de l’escola on s’observen els canvis del temps, el creixement de les plantes o la vida dels insectes, arribant a confeccionar amplis herbaris i insectaris; o la planta de l’antiga Bàrcino romana, en una de les sortides per elaborar una monografía sobre Barcelona amb la consulta de diversos plànols, opuscles i llibres que consulten a la biblioteca. I qualsevol esdeveniment pot promoure una lliçó ocasional improvisada o un centre d’interès: una nevada, la noticia de la firma de l’armistici i de la victòria dels aliats, la descoberta d’una estrella molt brillant o la vinguda d’un grup de nenes noves. I sempre que és posible, inspirant-se en el principi de globalització decrolyà, es procura que les matèries d’ensenyament s’enllacin i es relacionin al màxim, tal com succeix amb els problemes de la vida real. En aquesta escola l’alumne marca, sense presses i evitant la sobrecàrrega de continguts, el ritme de treball i dacció.

A fora l’aula es promou l’observació i la recollida de dades i a dins se’n fa la recapitulació i la síntesi, precedides de les oportunes experimentacions. El que és pretén, sobretot, és que l’escola -concebuda com una llar o com una prolongació de la llar familiar- connecti amb la vida: que aquesta entri a l´escola i que aquesta s’abraci continuament amb la vida. És l’única manera que l´educació escolar i extraescolar es vagin retroalimentat contínuament. Per això, l’escola no és una preparació per a la vida sinó la mateixa vida on els infants comencen a ser considerats persones i ciutadans.

El llegat de l’Escola del Bosc ha tingut fins avui un llarg recorregut. I moltes de les seves idees i propostés originàries, malgrat els nou context i els nous temps, segueixen sent d’una gran actualitat. Perquè les belles i poderoses idees mai no moren.

 

SÃO JORGE POR FAVOR NOS EMPRESTE O DRAGÃO!

são jorge_plástico.1

são jorge_plástico.1

 

o jogo acabou. Ainda bem! Ainda bem que acabou bem. Não fosse a bendita trave, e cá estaríamos todos nós sambando na Aspicuelta com lágrimas de tristeza.

 

É muita soberba e um único palco para juntar tantas estrelas em uma mesma equipe. Pois é  Felipão! Não adianta ficar gravando programa de televisão  pedindo para o povo cantar um mesmo pagode, só porque a empresa da famiglia Marinho agora quer passar a imagem de um Brasil, que até ontem na abertura da Copa execrou sistematicamente o contrário. Quem foi mesmo que criou esse clima para baixaria que eu, você, e mais a torcida global assistimos entoada pela “torcida brasileira do não vai ter copa” Da onde surgiu esse furacão e essa barra pesada? Todas dissimuladas com expedientes e artimanhas sórdidas, informações distorcidas, mentirosas mesmos sobre a vida sócio – político – econômico – cultural do país.

 

De onde é que vem o Baião?  Vem debaixo do barro, vem debaixo do barro do chão.  

Assisti o jogo igual milhões de brasileiros e estrangeiros. Na minha TV o Fernandinho se jogou alguma coisa, jogou posando para câmeras, como querendo dizer, entrei prá quebrar. Sorriso dissimulado no rosto, com o mesmo comportamento Daniel Alves, a cada movimento no campo, passando as mãos no penteado descolorido, e por aí, um desfile fashion na passarela do Mineirão. No mais, um espetáculo de passes errados, um tal de  não me toque,  destempero em cavar faltas, reclamar do juiz, enfim, muito distante de futebol de equipe, elegante, cadenciado e criativo. Temos um elenco de estrelas fulgurantes na constelação do futebol multimilionário, mas no campo aonde acontece o jogo, temos um time de biribas. Muito olé prá pouco gol. Claro com exceções de primeira grandeza: Júlio César, Hulk, Neymar ,Tiago Silva, Oscar, mas lhes faltaram companhia  para cadenciar  jogadas e ataques ao gol do adversário. Não consigo entender qual é a pressão que tanto se fala entre técnico e jogadores? Pressão da torcida brasileira? Pressão do hino nacional a capela? Prá mim, tenho a convicção que quando o Fred cortar o bigode e voltar no meio do campo para pegar a bola e jogar em tabela com Paulinho para servir Neymar, tudo pode ficar diferente. Daqui prá frente! O seu orgulho não vale nada. Nada.  Estamos nas quartas de final. Bora lá!!! Próximo desfile fashion foot na sexta feira contra Colômbia. Vamos ganhar essa bagaça – digo taça, com samba suor e cerveja. Afinal! Não existe pecado do lado debaixo do Equador.

Anúncios

Deixe um comentário

Preencha os seus dados abaixo ou clique em um ícone para log in:

Logotipo do WordPress.com

Você está comentando utilizando sua conta WordPress.com. Sair / Alterar )

Imagem do Twitter

Você está comentando utilizando sua conta Twitter. Sair / Alterar )

Foto do Facebook

Você está comentando utilizando sua conta Facebook. Sair / Alterar )

Foto do Google+

Você está comentando utilizando sua conta Google+. Sair / Alterar )

Conectando a %s